acces privat

Pròxim Event

  • 00 Dias
  • 00 HR
  • 00 MIN
  • 00 SEG
+

Història del CVT

Un matí de l’estiu del 1989 vaig ser convocat per en Pere Grau i en Joan Lacorte a la desapareguda cafeteria Arimany, al bell mig de la Rambla de Tarragona. El motiu, que desconeixia abans de la trobada, em va deixar sorprès i perplex: em proposaren ser el primer cònsol del recent creat Concilium Vinorum Tarraconensium. D’una banda, complia, segons ells, el requisit fonamental establert de forma tàcita, encara que no expressa: no ser un professional del món del vi, un requisit que s’ha mantingut amb caràcter general al llarg dels anys, de forma encertada, ja que ha permès mantenir l’associació al marge d’interessos comercials.  D’altra banda, no era un misteri la meva devoció pel déu Dionís i els dons amb què beneficià els mortals, en gairebé totes les variants i formes, una devoció incrementada amb els anys a partir dels cursos de tast del sempre recordat Antoni Salas, les peregrinacions als diversos closos de culte dels països del Mare Nostrum i la recopilació d’informació escrita, quan encara no hi havia aplicatius que permetessin conèixer amb una simple fotografia amb el mòbil la fitxa de tast de qualsevol vi. Per tant, no vaig saber sostreure’m a la temptació i vaig acceptar la dignitat consular durant cinc anys, cinc anys que em permeteren ampliar el ventall de les meves amistats i conèixer persones que m’han enriquit amb els seus coneixements mitjançant la forma de comunicació més perfecte entre els humans que no és altre que el diàleg. Però, com ja havien constatat els grecs, el diàleg sobre qualsevol tema era millor si es feia a l’entorn d’una taula bevent plegats un bon vi, celebrant el simposi, paraula que amb el temps ha patit una alteració del seu camp semàntic en negligir l’acció de beure i quedar reduïda a la mera acció de reunir-se.

El vi és un element essencial de la cultura mediterrània des de la civilització egípcia. Deïficat pels grecs i romans com a Dionís i Bacus respectivament, unit a la difusió del cristianisme com a element de la transsubstanciació de la sang de Crist, està present en la literatura oral i escrita des d’Homer i ha esdevingut un referent de la iconografia sacra i pagana. Però, sobretot, el vi forma part de la nostra vida quotidiana, com a remei de penes, expressió d’alegria i èxits, manifestació de desitjos i projectes i vehicle de comunicació, relació i amistat.

I aquest ha de ser, sens dubte, el veritable objectiu del Concilium Vinorum Tarraconensium: associar persones de formació i professió diversa disposades a compartir una mateixa activitat social, intercanviar idees i pensaments sobre qualsevol tema, enriquir la cultura enològica, aprendre a estimar els vins de les comarques tarragonines i conèixer els de les denominacions de tot el món, en definitiva, contribuir a construir una societat oberta i respectuosa amb altri.

Vint-i-cinc anys ens han de permetre celebrar merescudament les noces de plata de l’associació, que ha hagut de passar situacions difícils, però que gràcies a la constància i dedicació de les persones que han constituït els diversos consolats, s’ha mantingut viva amb la incorporació de nous associats. Aquest és el gran repte de futur: incorporar saba nova i jove que vivifiqui i asseguri la continuïtat del Concilium Vinorum Tarraconensium quan l’inexorable pas del temps condueixi a la jubilació forçosa els qui vam donar el primer pas fa un quart de segle.

Beguem! per què cal esperar l’hora de les làmpades? Queda un dit de llum de dia.

Baixa copes grans bigarrades,

car el vi per oblidar les penes el fill de Sèmele i Zeus

als homes donà. Barreja una mesura d’aigua amb dos de vi i omple-les

curulles, i que una copa empenyi l’altre ...

 

Alceu, poeta grec, segle VII aC.

 

Antoni González Senmartí

Primer cònsol del CVT