acces privat

Pròxim Event

  • 00 Dias
  • 00 HR
  • 00 MIN
  • 00 SEG
+

Organització

DIONÍS

En la mitologia grega, Dionís és el déu del vi, del teatre, de la rauxa, de les festes, banquets i orgies. Sovint apareix representat pel raïm, o per una gran pantera negra. Se'l coneixia també com Bacus, de sobrenom Adoneu, nom d'origen desconegut (possiblement traci o lidi). Amb el nom de Bacus va passar a la mitologia romana, identificant-se amb el Liber Pater.

Dionis Els atributs de Dionís, o els elements amb què és representat són les branques d'heura o amb pàmpols i raïms, que sol portar enrevoltillat, i el cantharus (recipient per a beure-hi vi, una mena de càntir, i d’aquí hi ve el nom). A més a més, sovint hom el veu abillat amb pells de pantera o de tigre.

La seva biografia
Dionís és fill de Zeus (pare dels déus) i de Sèmele, una mortal (filla de Cadme , fundador i rei de Tebes) que li va demanar a Zeus que li mostrés tot el poder que té, i en veure’l, Sèmele es mor de la por que sent; aleshores el déu, que sap que Sèmele està embarassada, li agafa el nadó que porta a la panxa i se'l cus a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va néixer Dionís.

Quan Dionís va néixer, Hera, l'esposa de Zeus, entrà en còlera i demanà als Titans que matessin el petit Dionís, de tal manera que fugissin els desitjos de qualsevol deessa o mortal cap al seu marit. Els Titans varen fer la seva tasca ràpidament: van destrossar el cos del petit i ficaren els seus trossos a cuinar.

Ara bé, la seva àvia, Rea, mare de Zeus, havia vist l'horrible crim i va agafar els trossos del petit déu i els va ajuntar donant-li una forma aproximada al que va ser el déu original, essent aquest l'origen de les deformitats de Dionís. Dionís va rescatar la seva mare dels inferns per traslladar-la a l'Olimp, on va viure com a immortal amb el nom de Tíone.

Vigència del mite a la nostra societat

  • El mite de Dionís ha inspirat nombrosos artistes d'ençà del Renaixement Caravaggio,  Ticià, Rembrandt i Rubens entre d'altres.
  • El filòsof i escriptor del segle XIX Friedrich Nietzsche contraposa a la seva obra "El naixement de la tragèdia" el dionisisme vital i arrauxat i l'apol·linisme estèticament contemplatiu que converteix en els dos principis bàsics de l'existència humana.
  • L'òpera Semperoper de Dresden també està dedicada al déu Dionís. A l'exedra de la façana principal (del grec εξέδρα, 'seient a l'exterior', és un espai semicircular, cobert per una semicúpula, que acostuma a sobresortir del mur d'un edifici, en forma d'absis, si bé també pot ser una obertura en una paret interna) el déu hi és representat menant l'Ariadna (filla del rei de Creta Minos i de Pasífae) cap als déus en una quadriga estirada per panteres. El monument de bronze, de proporcions sobrenaturals, es deu a la mà de Johannes Schilling.
  • A la seva novel·la "El Boig" (títol original: Der Narr), l'autor alemany Stefan Papp reelabora el mite de Dionís com a leitmotiv per a interpretar l'aspecte de la "follia arrauxada" com a oportunitat per a conèixer-se a si mateix.
  • A la pel·lícula "Alexandre", de l'Oliver Stone (2004), Dionís hi surt representat com un home de cabells llargs, amb barba abundosa, coronat amb fulles d'heura i abillat amb una pell de lleó i un voluminós quitó (χιτών o túnica jònica és un vestit de l'antiga Grècia que podia ser portat per homes i dones), inspirat en l'escultura del Dionís Sardanapal.